Els origens
El
Centre Natació Mataró neix el 1932, erigint-se
en continuador del Club Natació Mataró (1920-1929)
i la secció de natació del Club Gimnàstic
Mataroní (1930-1932). Les primeres oficines queden
emplaçades al mític Bar Canaletes. L’entitat
pren aviat una notable expansió i, al cap d’un
mes de la seva constitució, el nombre de socis arriba
a 60, amb quotes de 18 pessetes l’any per a socis majors
de 14 anys, 6 pessetes l’any per als menors de 14 anys
i senyoretes. Per als mesos de maig a setembre, la quota d’entrada
és de 5 pessetes. El dibuixant Isidre Ribas s’encarrega
de dissenyar l’escut que encara és vigent avui
en dia.La primera Junta Directiva la presideix Joan Gomis.
El
1933, el CN Mataró fa un gran salt endavant adquirint
els Banys Nous, abans Banys de la Verge del Carme, administrats
fins a la data per Mossèn Andreu. A partir d’aquí
es cursa la sol.licitud d’ingrés oficial a la
Federació Catalana de Natació. El mateix ani,
el Centre aconsegueix organitzar la primera competició
oficial, el campionat de Catalunya 2.000m mar, i obté
permís per jugar els partits de waterpolo de campionat...
al mar, davant dels Banys Nous. De 1934 data igualment el
crit de guerra que els jugadors de waterpolo exclamen abans
dels partits:
“O
tu em pentines o jo et pentinaré
Nata, Nata, Nata,
Tomba l’arengada,
Després d’aquesta una altra
Nata, Nata, Nata”
El
somni d’una piscina 
El
1935 hi ha el primer intent de construir una piscina . Es
realitzen els treballs preparatoris i fins i tot s’exposen
els plànols i la maqueta de la piscina projectada a
la Fira Comercial. L’època, però, està
marcada per les alteracions político-socials i un grup
de socis es nega a pagar la quota extraordinària per
dur el projecte a la realitat. El problema acaba amb el 40%
dels socis expulsats del Centre i els plànols de la
piscina al calaix.
L’últim
acte públic del CN Mataró abans de la Guerra
Civil és un festival entre l’entitat mataronina
i el CN Manresa. Després, hem d’esperar fins
a l’11 de novembre del 1939. A la “Hoja Oficial”
es publica la notícia de la represa de les activitats
del Centre i el nomenament d’una Comissió Gestora.
El
1943 es nomena la primera Junta Directiva de la post-guerra,
presidida per Antoni Cabot. Una de les seves primeres accions
és la substitució de les casetes de fusta dels
Banys per unes altres d’obra. A aquesta renovació
cal afegir lainstal.lació d’un servei de dutxes
i un bar. Els Banys es consideren, el 1944, com el millor
establiment d’aquest caire a tota la comarca.
Una
nova directiva, presidida per Joan Mas, accedeix al poder
el 1948 amb el ferm propòsit de tirar endavant el projecte
de construcció d’una piscina. El 25 de gener
de 1950 el vicepresident del Centre, Pedro Crespo, anuncia
l’imminent inici de les obres al recinte dels Banys.
Les mides seran de 33 metres de llarg per 12 d’ample
i una fondària màxima de 2,20 metres. Les obres
es duen a terme amb rapides a i la nova piscina s’inaugura
finalment el 6 de juny. El club convidat per a aquest gran
dia és el CN Barcelona i un dels seus membres, Xavier
Alberti, aconsegueix batre el rècord d’Espanya
dels 200 braça... emprant el “nou estil de papallona”,
segons recullen les cròniques de l’època.
El seu temps: 2.49.2
L’èxit
dels esports d’aigua 
De
1951 data la primera Copa Nadal, una de les proves més
emblemàtiques que organitza anualment el Centre. La
força de la natació i el waterpolo és
tan gran que el mateix 1951 s’organitza el primer Campionat
de Mataró de waterpolo, adreçat a penyes, entitats
esportives i treballadors d’empreses locals. Fins a
12 equips es donen cita en aquesta competició: Taxi-Club,
MAGSA, Talleres Vda. Torres, Penya Poblet, Cristalerías
de Mataró, UEC, Penya Foca, Penya Quintana, Tejidos
de Punto, Penya Catalunya, Tallers J. Linares i, lògicament,
el CN Mataró. El guanyador de la lliga és la
Penya Poblet.
L’activitat
organitzativa del CN Mataró continua en ebullició.
El 1953 les instal.lacions mataronines veuen caure fins a
quatre rècords absoluts estatals. Un any després,
el Centre organitza el Campionat de Catalunya de Natació,
Waterpolo i Salts. Els nedadors, per escorçar un nom
tan llarg, rebategen la competició com a “Interclubs”.
Aquesta mateixa temporada es realitza una de les primeres
exhibicions de natació sincronitzada internacional,
a càrrec del Ballet Aquàtic del Haarlem Zwemclub
d’Holanda.
Els
bons resultats per als nedadors locals comencen a arribar.
El 1955, per exemple, Emili Clavell es proclama Campió
de Catalunya júnior dels 1500m lliures (22.41.0) i
l’equip de relleus infantil guanya el bronze també
als catalans. Albert Clavell bat el rècord català
i estatal infantils dels 200m braça amb un temps de
3.14.0. Cal recordar també les grans actuacions de
la nedadora Isabel Illa, primera classificada en categoria
femenina a la Festa de l’Esport mataroní de 1956.
Noces d’argent 
El
Centre Natació Mataró celebra les noces d’argent
el 1957 amb nova directiva, presidida per Ramon Julià,
i amb diverses fites que ajuden a recordar encara més
aquesta efemèride. En primer lloc, l’equip de
waterpolo juga per primera vegada a la seva història
a la pirmera categoria del Campionat de Catalunya. L’equip
no només manté la categoria, sinó que
es classifica en tercer lloc i obté el passaport per
jugar el Campionat d’Espanya a València. La bona
actuació dels mataronins no passa desapercebuda i el
mateix 1957 es produeix un altre fet històric. El porter
de l’equip, Josep Gasull, és el primer membre
del Centre Natació Mataró que es converteix
en Internacional A. Gasull defensa la porteria d’Espanya
en una gira per Àustria i el Marroc. A més,
és l’únic jugador de la selecció
que no pertany al CN Barcelona.
Els
actes del 25è aniversari acaben amb un espectacular
partit de waterpolo entre el CN Mataró i l’ASPTT
de Perpinyà. Espectacular pel resultat final: 22 a
1 a favor dels mataronins.
Cal
assenyalar tres dades importants del 1958: el quart lloc aconseguit
per l’equip de waterpolo del CN Mataró als Campionats
d’Espanya celebrats a Madrid, el començament
dels cursets infantils de natació al Centre i l’edició
del primer butlletí propi, aparegut l’1de juny.
Els anys 60 
Els
esportistes del CN Mataró formen part ja, a finals
del 50, del grup de premiats habituals a la Festa de l’Esport.
El 1960 copen les dues primeres places en categoria absoluta
amb l’internacional Josep Gasull i el nedador Eugeni
Romeu. Segona és també Isabel Illa, en fèmines,
i Francesc Plana, en infantils. Al Campionat d’Espanya,
el CN Mataró aconsegueix la tercera plaça, empatant
a punts amb el segon i amfitrió, el Sabadell. Aquest
mateix ani, Salvador Crespo i Eugeni Romeu formen part de
la Selecció Espanyola B de natació i waterpolo
en una gira pel Marroc. El 1961, però, comença
a fer-se necessari un relleu generacional en l’aspecte
esportiu que no es produeix amb garanties. Això fa
que la potencialitat del Centre baixi sensiblement en els
següents anys. Per exemple, el 1964 l’equip de
waterpolo es veu obligat a renunciar a la Segona Categoria.
Amb tot, la tasca de gent com Joan Carbonell, director dels
cursets infantils, o Josep Gasull, fan que aparegui una nova
fornada d’esportistes.
El
1965 arriba a la presidència Ramon Sala, que s’estarà
al càrrec fins el 1975. Amb ell es produeix una renovació
total de la Junta i un canvi de rumb. el 65 s’inaugura
una piscina infantil i joves nedadors com Ferran Cardenal,
Jordi Beltran o Maria Dolors Jané comencen a destacar
en categories inferiors. La millora esportiva continua durant
1967. Prova d’això és la participació
de diferents nedadors als Campionats de Catalunya i d’Espanya
absoluts. Un any després, Ferran Cardenal es proclama
doble Campió d’Espanya de natació amb
aletes... representant la Societat de Pesca i Activitats sub-Aquàtiques
de Mataró, la SPAS. El 1969 s’inaugura la Piscina
Municipal per cobrir una necessitat imperiosa d ecomptar amb
una instal.lació aquàtica coberta a Mataró.
Un any després, el CN Mataró trasllada les seves
oficines a la Municipal i incorpora com a entrenadora Maria
Dolors Jané.
Més seleccionats 
Els
anys 70 porten cada cop més nivell entre els nedadors
del Centre Natació Mataró. Prova d’això
són els cada vegada millors resultats assolits en competicions
estatals. Als Campionats d’Espanya absoluts d’hivern
de 1971, per exemple, Mateu Jaumandreu és 10è
als 100 papallona. Al rànquing nacional espanyol de
natació, el Centre ocupa el 25è lloc d’entre
80 equips classificats.
La
millora continua. El 1972 el Centre organitza els Campionats
de Catalunya d’hivern absoluts i, en ells, Mateu Jaumandreu
guanya l’argent als 100 papallona i Pere Robert el bronze
als 200 esquena. En categories inferiors, Joan Bellavista
obté el català d’11 anys. El CN Mataró
puja fins al 15è lloc a la classificació estatal
feta per la Federació. En waterpolo, el Centre torna
a pujar a Primera.
El
1973, Pere Robert comença la seva llarga carrera internacional
en ser convocat amb la Selecció espanyola júnior,
debutant i marcant contra Suècia. Unany després
passa a la selecció absoluta i el 1975 ja és
titular a l’equip espanyo l que juga el Campionat d’Europa
a Estocolm. En aquest mateix ani, el nedador Eduard Sans forma
part de l’equip de relleus de Catalunya que queda campió
d’Espanya infantil a Vigo.
Els
waterpolistes del CN Mataró no s’acaben en Pere
Robert. Joan Garcia també va preseleccionat amb l’absoluta,
mentre que Xavier i Joan Tarrés juguen amb la selecció
espanyola juvenil. En natació, però, torna a
plantejar-se un problema de relleu generacional. També
hi ha successió a la directiva. El 1979 es confirma
Joan Serra com a nou president del Centre.
Projecte de futur 
El
Ministeri de Marina reconeix, el 1980, el dret legal que el
CN Mataró té d’ocupar els terrenys on
estan situades les seves instal.lacions i amplia considerablement
el seu terreny. Aquest és el punt de partença
del complex que existeix actualment.
El
Centre celebra el seu cinquanté aniversari el 1982
inaugurant la piscina de 50 metres, concretament el 27 de
juliol. Aquesta obra s’emmarca dintre de la primera
fase de les obres d’ampliació, que acaben el
1983. Aquest mateix ani, un jove nedador del Centre anomenat
Joaquín Fernández debuta com a internacional
en una competició a Ginebra per a esportistes de 12
anys, i una altra jove promesa, Sílvia Parera, ingressa
al Centre Natacio Mataró seguint la seva preparadora
Maria Dolors Jané. El 1985, Parera debutaria com a
internacional A i un any després assoleix el títol
absolut als 100 i 200 braça femenins, a més
de fer tercera als 400 estils. Joaquim Fernández, amb
només 15 anys, acaba sisè als 200 braça.
Fernández aconseguirà el bronze als campionats
d’Europa Júnior, mentre que Maria Dolors Jané
és nomenada millor entrenadora d’Espanya. Als
Campionats d’Espanya asboluts d’hivern del 87,
Parera guanya dos ors en braça i Fernández es
penja l’argent a la seva prova, els 200 braça.
Aquests resultats, entre d’altres, fan pujar el CN Mataró
fins al 13è lloc absolut al rànquing estatal
de la Federació.
Un
cop finalitzada la temporada 86-87, Maria Dolors Jané
deixa el CN Mataró per fitxar pel Sant Andreu. També
marxen a aquest club cinc nedadors de l’entitat, entre
ells Sílvia Parera i Joaquim Fernández. Acaba
l’etapa més brillant que el Centre ha viscut
a nivell de natació en tota la seva història.
Sílvia Parera i Joaquim Fernández aconseguiran
participar en tres Jocs Olímpics (Seül 88, Barcelona
92 i Atlanta 96) i, juntament amb Pere Robert (Seül 88)
escriuran les pàgines més brillants de l’esport
mataroní.
En
waterpolo, el primer equip aconsegueix pujar a Divisió
d’Honor el 1988. La nova instal.lació del Centre
té el privilegi d’organitzar els Campionats d’Espanya
absoluts d’estiu de natació el 1990, just l’any
en què s’inauguren oficialment les noves instal.lacions.
És un any important per al Centre, sens dubte. També
es produeix un canvi de directiva. Antoni Cot és el
nou president.
Centre olímpic 
El
1992, el Centre Natació Mataró acull diverses
seleccions participants als Jocs Olímpics de Barcelona.
És l’únic contacte directe de la ciutat
de Mataró amb la cita olímpica, ja que el Maresme
no aconsegueix ser subseu de cap disciplina esportiva.
La
natació continua buscant el relleu als excepcionals
Joaquim Fernández i Sílvia Parera. El planter
de nous nedadors comença a donar fruïts com els
de Xavi Ruiz, Roger Rabassa o Laia Arbonés. En waterpolo,
l’equip es manté sense gaires problemes a la
Divisió d’Honor A-1. El 1998 s’arriba a
la final de la Lliga Catalana, perdent in-extremis davant
del Mediterrani. Durant la dècada dels noranta passen
diversos jugadors estrangers pel Centre: el croat Marinko
Roje, els japonesos Makihiro Motomiya i Sato Kenichi, els
romanesos Dorin Costras i Florin Bonca i el búlgar
Svilen Piralkov.
A
nivell institucional, el principal canvi es produeix el 1997,
amb un relleu de Junta Directiva. El nou president és
Josep Masriera i amb ell arriba un grup de socis entusiastes
que dissenyen el projecte de futur que ara mateix es construeix.
La climatització de la piscina olímpica i la
seva coberta, la renovació d’espais com el gimnàs
o els esquaixos, la creació de nous, com les sales
polivalents o la recuperació de la revista de l’entitat
són accions socials que s’afegeixen a la potenciació
de totes les àrees esportives.
En
aquest sentit, els 90 van veure nèixer també
una nova secció al Centre, la de triatló, que
actualment es troba en plena evolució i que ja ha donat
els primers fruits a nivell de resultats. A més, la
secció de tennis taula, en actiu des de finals dels
60, pren un relleu important i el 1998 assoleix el seu equip
sènior femení l’ascens a la màxima
categoria estatal, una altra fita històrica dintre
del CN Mataró.
L’estiu
de 1999, el jugador mataroní Carles Claveria juga i
guanya la competició de waterpolo dels Jocs del Mediterrani.
El Centre sap aquest mateix any que la Generalitat de Catalunya
li allarga 30 anys més el dret d’explotació
de les instal.lacions. Comença una nova etapa marcada
pel reforçament de l'esport de base, per una banda,
i la gran projecció estatal i internacional de les
quatre seccions esportives del Centre Natació Mataró:
la natació, amb presència de nedadors en convocatòries
amb la selecció catalana i espanyola i amb resultats
espectaculars, com la consecució del Campionat d'Espanya
absolut dels 1500m per part de Roger Rabassa l'any 2003. En
waterpolo, amb la participació per primer cop a la
història a la Copa Len de waterpolo (temporada 2003-2004).
A tennis taula, amb la participació a la Copa Nancy
Evans (temporades 2002-2003 i 2003-2004), a més dels
resultats espectaculars d'àmbit europeu de jugadores
com la Gàlia Dvorak. I a triatló, amb la consecució
de campionats de Catalunya per equips o les grans actuacions
estatals i internacionals de José Luis Cano. En l'àmbit
social, el creixement i, sobretot, l'estabilitat de la massa
social del Centre assoleixen quotes òptimes. El complex
del Passeig del Callao passa a nomenar-se, des del 2003, a
Complex Joan Serra, en homenatge al que fóra president
de l'entitat en el moment crucial per dur endavant el projecte
de les instal.lacions que ara gaudeixen tots els socis.
En l'àmbit institucional, i un cop acabat un ambició
pla d'obres que va servir per rehabilitar i reforçar
tot el complex, entre els anys 2000 i el 2003, el principal
projecte del CN Mataró és la construcció
d'una coberta solar per dotar-se de més recursos energètics
propis
i, a la vegada, guanyar espais hàbils per a l'esport
i l'àrea social.
|